Dret o privilegi.

Posted by: | Posted on: June 28, 2013

Fa molts anys i producte de la joventut creia que tots havíem de ser iguals, o sigui, cafè per a tothom. El temps em va ensenyar que hi ha d’haver mínims però que no tots treballem igual.

La vida et fa canviar i és bo que sigui així perquè no hi ha res que no sigui millorable.

Avui crec que l’important és tenir una societat que faciliti als seus ciutadans una efectiva IGUALTAT D’OPORTUNITATS. A més cal tenir una sensibilitat especial per a aquells amb dificultats producte de l’infortuni, l’edat i altres circumstàncies, és a dir, SOLIDARITAT AMB ELS MÉS FEBLES.

Perquè la IGUALTAT D’OPORTUNITATS sigui certa hi ha coses que el sector públic ha de garantir: EDUCACIÓ, SANITAT, SEGURETAT JURÍDICA I FÍSICA …. així com l’accés a UN HABITATGE DIGNE.

Quan lo públic surt d’allò que garanteix la IGUALTAT D’OPORTUNITATS I LA SOLIDARITAT envaeix competències de la iniciativa privada.

Quan alguna de les premisses anteriors no es compleix, quan el DRET esdevé PRIVILEGI (per raó econòmica, de naixement, de sexe, qualsevol tipus de corruptela o ideologia) tenim davant una injustícia.

Avui m’he proposat fer unes reflexions sobre EDUCACIÓ partint de la base que és la millor manera de garantir el futur d’una societat.

Estem vivint com els polítics professionals volen devaluar la qualitat de l’educació pública amb la supressió de la sisena hora. Aquesta mesura és una manera de menysprear l’escola pública i ajudar que no hi hagin fuites a la privada i concertada. Sabem el moment que estan passant les famílies i no interessa una escola pública de qualitat. La supressió de la 6a hora implica que les escoles no públiques realitzen un 16,7% més d’hores en els centres, sigui matèria curricular o no. Aquest greuge comparatiu implica una no IGUALTAT D’OPORTUNITATS.

Nosaltres (pares de l’escola pública) hem de pal · liar transitòriament aquest dèficit i si els polítics professionals no ho arreglen optar per noves formacions polítiques de no professionals. Cal optar per polítics que pensin en els problemes dels votants i no als qui es preocupen només d’acontentar a qui els col · loquen en les llistes electorals.

Seguint amb el tema educatiu, després de la 6a hora ve la batalla de l’intensiu, que allunyarà més les famílies dels centres educatius. Les AMPA cada vegada tenen menys pares. Amb horaris lectius de 9 a 14h l’activitat de les AMPA caurà facilitant la introducció de la iniciativa privada en la gestió d’escoles públiques. La gestió privada facilitarà extraescolars amb un major cost per a les famílies. La gestió privada farà pujar els preus i baixar la qualitat dels serveis. Recordem que qualsevol gestió privada busca un benefici.

Els meus arguments només són suposicions lògiques que recolzen les bondats de la jornada partida.

Jo recordo com el meu fill jugava a la sortida del centre escolar amb altres nens al parc. Si surt a les 14:00 h mort de gana, jugarà?

La sociabilitat és un dels pilars en la formació dels nostres fills. Cal que ells creixin fora d’activitats reglades per adults. Què han de dir a aquesta reflexió els pedagogs defensors de la jornada continuada?

Finalment crec que l’educació necessita menys lleis i més sentit comú. Existeixen models educatius d’èxit dels quals es pot aprendre. Cal que les famílies participin més en els centres, de manera activa (festes, concursos, col · loquis, extraescolars, etc) i de manera presencial (assistint a les aules per veure com s’ensenya als nostres fills i amb classes per a pares que ens diguin com ajudar els nostres fills).

Són reflexions i pinzellades que pretenen ser una manera d’obrir el debat per millorar el futur de la nostra societat.

Facebook: José Luis García

 





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *