Poder municipal

Amb l’esdevenir del temps, la mala praxi política s’ha configurat com a “normal”. La ciutadania ha acceptat com a inevitable el fet de ser governada per una “classe política” que recorre a ella quan necessita dels vots que els mantinguin en els seus llocs i els garanteixin els seus privilegis.

És cert que a qualsevol ciutadà li resulta difícil imaginar l’incidir en la gobernabilidad de l’Estat o de la seva Autonomia, els centres de decisió queden lluny del seu abast. Però també podem afirmar que si existeix un àmbit en el qual el principi de subsidiarietat es mostra de forma preclara: els municipis.

L’actuació dels governs locals és coneguda de primera mà, es reflecteix durant tota la nostra jornada. El funcionament de la via pública, l’atenció en els organismes de gestió, les escoles, l’urbanisme, la policia local, la relació amb les organitzacions de ciutadanes i molts altres aspectes de la vida quotidiana, són, sense cap dubte baròmetres de la nostra realitat en relació a aquells que ens governen pel mandat que els atorga el nostre vot…

En qualsevol cas, també és cert que en massa ocasions, els municípies  han “clonat” comportaments de la mal denominada “política general”. Molts ajuntaments han teixit xarxes clientelars utilitzant els recursos públics, buscant assegurar la seva representació i càrrecs, incorrent en un despotisme que s’allunya sens dubte de l’interès comú de la globalitat de la població.

Molts governs municipals emparant-se en majories absolutes, han governat d’esquena als veritables interessos dels seus ciutadans. Els seus treballs per mantenir estatus els ha fet oblidar la seva veritable raó de ser i el que ha de prevaler a l’hora de prendre decisions: vetllar pels interessos de tots els veïns i la millora de la seva qualitat de vida…

No ho dubtin, és prop de casa on podem incidir, és prop de casa on podem actuar, és prop de casa on podem donar un gir de 180º a la realitat.

La política, en qualsevol dels seus àmbits és opaca i poc o gens té a veure amb les propostes programàtiques electorals. Una vegada aconseguit el poder es fa cas omís al compromís adquirit i es governa per contingència interessada. Tan sol al nostre poble podem ser “revolucionaris”.

De forma clara es poden reconèixer als càrrecs de confiança sense rellevància pràctica. Els privilegis a nivell d’assistents personals, vehicles d’utilitat pública dubtosa i els actes d’acte-afirmació utilitzant recursos públics i no del partit són, sens dubte, aspectes que com a ciutadans podem denunciar.

Un altre aspecte a corregir és la falta de transparència en la informació. El coneixement de tots els aspectes de la gestió de govern ha de ser un dret i no el privilegi d’uns pocs. Un ciutadà responsable no ha de quedar-se en el boato i el gest d’un equip de govern. El ciutadà ha d’aspirar a ser compromisari en la gestió pública del seu poble i fer complir als governants locals amb les “veritables obligacions” del seu càrrec. Una societat justa comença a gestar-se localment…

Ser ciutadà és un càrrec públic en si mateix; exercim-ho.

POLITICA ÉS MORAL

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *