Millor el dolent conegut?…

Posted by: | Posted on: February 21, 2015

Si tots els polítics són iguals, si tots els partits són iguals, si res canviarà, per què votar? …
 
Benvolguts ciutadans, hi ha una única raó i d’un valor incalculable. Votar és l’únic que s’ha demostrat eficaç, per bé i per mal, en la nostra democràcia.

Tot activisme enfront dels problemes o les manifestes injustícies socials, s’ha estavellat contra uns governs que han fet de les seves majories patents de cors. Podem mirar a un altre costat i dir que no, que el carrer és l’escenari de la voluntat popular, però la realitat és una altra, ens agradi o no …
 
Cada quatre anys es convoquen eleccions a nivell local, autonòmic i estatal, a Europa cada cinc. És en el moment d’aquests comicis, quan un sistema electoral manifestament injust pot ser el parany d’aquells que pretenen manipular-lo. Què hem de fer llavors ?, a qui hem de votar per aconseguir un veritable canvi ?. Senzill, primer imposar l’obligació d’emetre el nostre vot, doncs tot i l’abstenció, la representació s’atorga en base als sufragis d’una minoria social (recordem que un 50% de participació es considera un èxit i el normal és no arribar ni al 45%).
 
Primer punt d’atenció, com més gran sigui la participació, més real serà la representació social dels càrrecs electes.
Sens dubte l’abstenció és un dret, però atenent a l’experiència passada, en res afecta els partits majoritaris. Votar en blanc visualitza el descontentament davant del sistema, però abona un terreny estèril. Baratar blanc en sigles podria ajudar a les alternatives amb menys vots a tenir representació. No incidiré en excés en els vots nuls, ja que aquests són escassos i en realitat tenen el mateix efecte que l’abstenció (en les últimes eleccions al Parlament Europeu, al meu poble, alguns votants van escriure en les paperetes frases de protesta i després de quedar molt a gust, van tornar a casa sense haver aconseguit res de profit).
 
Segon punt d’atenció, la majoria absoluta representa realment a la majoria social ?.
Sense cap dubte, no. La Llei electoral sembla estar dissenyada per al bipartidisme. Si desitgen comprovar-ho, revisin els resultats de qualsevol elecció i veuran com partits amb una menor quantitat de vots aconsegueixen més escons que altres …
 
Tercer punt d’atenció, quina opció ens queda per alterar una realitat injusta?
En la meva humil opinió, votar a partits minoritaris. Trencar amb aquest gest l’estructura de l’immobilisme clientelista, en definitiva trencar la baralla que fins ara han fet servir els tafurs coneguts. No val dir que tots els polítics són iguals, com podem afirmar fins que no puguin fer una veritable tasca de govern ?.
 
Hem de informar-nos, apropar realment als candidats i les seves propostes, analitzar els partits en el seu espectre més ampli, valorar el treball tangible realitzat en el veritable activisme social i llavors, després d’exercir el nostre veritable càrrec de ciutadans, optar en consciència en el moment de introduir el nostre vot a les urnes.

No voldria ometre una obligació autoimposada. No amagaré que estic integrat en una formació política, la mateixa concorrerà a les pròximes eleccions municipals i estic segur que sóc i som tan sospitosos com qualsevol altre partit que en el passat es postulés a fer les coses millor. Però la veritat, el que és innegable és que res del passat ens llasta el futur. Sent així, no creuen que iniciatives noves mereixen una oportunitat ? Interessadament jo afirmo que sí, però la resposta estarà, com sempre, en tot i cat un dels habitants del meu poble …
 
Quart punt d’atenció, podem assegurar l’eficàcia i l’eficiència dels partits alternatius un cop governin ?
Sens dubte la resposta és sí. En qualsevol cas i com ja he reflexionat anteriorment, tot passa per una massiva presència de votants per aconseguir representació d’aquests partits. No serveix de res una gran proposta si no es plasma en una representació real en els òrgans de govern.
 
De debò, ser ciutadà és un càrrec públic en si mateix i com a tal obliga. Arribaran els comicis, si no fem res, si donem per bo que decideixin altres, si ens deixem portar per la gradilocuencia d’aquells que tenen més recursos per a propaganda, per manipular els mitjans de comunicació, per convocar actes lúdics i per somriure’ns sense decor mentre no busquen més que el nostre vot, llavors caurem en la vella trampa com conills davant els focus d’un cotxe.
 
Cinquè i últim punt d’atenció. Quan no fem el que toca, ve un altre i ho fa per nosaltres. No queda una altra, qui vulgui peixos que es mulli el cul i han de creure, per anar a votar ningú ha agafat una pulmonia.

POLÍTICA ÉS MORAL.





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *