Alejandro Expósito Piedra

now browsing by tag

 
 
Posted by: | Posted on: December 8, 2013

Veïns, el mànec de la paella és nostre.

La política , aquest món alhora tan complex i tan simple . M’explico i ho entendreu . És complex per a tot polític que vol fer de la política el seu modus vivendi i ha de mantenir el corral enganyat i content per així conservar la seva cadira , però alhora tan simple per als que pensem que deducarnos a ella té sentit si busquem el benestar de la ciutadania , dels veïns i de la societat . Sabem que cal actuar pel bé comú per sobre d’interessos de partit .

Quants de vosaltres llegiu a ” El Butlletí ” propostes dels grups polítics municipals ? , Quantes d’aquestes coses que apareixen en ell s’han fet realitat ? La resposta segurament serà que molt poques o cap , però ells estan tranquils , ja que saben que el abanderar unes sigles els proporciona vots , així que els dóna IGUAL . Els exemples de pobles governats per partits locals i independents són clars i hi són. Han aconseguit coses inimaginables perquè es deuen als seus ciutadans , i no als òrgans de partit que els marquen les pautes a seguir a cada pas .

Una de les coses que resulten més paradoxals és com apliquen la disciplina de vot grups polítics que van de progressistes . Vull dir que ells han de necessàriament votar tots el mateix al ple municipal . Potser som molt rars en Societat Justa Despí ( S.J.D. ) considerant que la llibertat individual de la persona és suficient per emetre el vot . És si més no, curiós . Proposem en aquest sentit actuar d’acord amb el nostre ideari , ja que respectem la pluralitat de la societat , hem de respectar la llibertat de cada un de nosaltres sempre que lo votat concordi amb els nostres principis individuals i els del partit .

Veïns , és el nostre moment . Som els amos de la nostra ciutat i som nosaltres qui hem d’agafar la paella pel mànec . Així que de veritat espero que desperteu i veieu que hi ha alternatives i que s’han de mirar i aplicar … pel bé de tots.

Un Salutació veïns ,
Alejandro Expósito.

( Picant sobre el meu nom podeu posar-vos en contacte amb mi . Molta gent diu que li fa vergonya comentar coses al mur del blog o en aquesta pàgina )

Posted by: | Posted on: November 28, 2013

Societat Justa Despí (S.J.D.) Un any d’experiències.

Encara recordo el dia que vaig conèixer al Manuel i aquell missatge de la Pilar . Recordo una breu conversa en un ple municipal i com va desencadenar en una reunió durant la qual, fent un cafè a la Plaça de l’Ermita , el Manuel em va preguntar com seria el meu partit . Li vaig respondre que SOCIAL abans de res, havia de ser un partit per i per al poble, que trenqués esquemes , amb idees fresques i noves en una política vella i trencada per persones sense valors que es dediquen a auto-satisfer les seves comptes . Amb aquest ideal i els seus d’un partit d’esquerres vam anar quedant. Així vaig conèixer a la Gemma i a altres companys , entre ells el Josep; la seva aportació , enorme .

Durant la seva creació volíem deixar clar la vocació d’un partit d’esquerres i social i el fonamental del nostre ideari , la JUSTÍCIA SOCIAL . Així va néixer SOCIETAT JUSTA DESPÍ ( S.J.D. ) Entre les seves característiques hi ha el fet que ens auto-financem ( no ho fa cap banc ) . L’opinió ciutadana sempre està considerada i no tenim joventuts , creiem que tots hem de tenir la mateixa escala de representativitat independentment de l’edat . ( més dades en www.societatjustadespí.com < / a> )

Un any de vivències . En aquest any no ens ho han posat fàcil , ens han titllat de feixistes ( “haberlos hailos” , als insults d’intolerància em remeto , però no precisament per part de nosaltres ) , han dit que érem una escissió d’esquerres de Ciutadans, també que érem una filial del PSC o una mena de 15- M fet partit . En la varietat de l’imaginari aliè està el gust ( el mal gust en el cas d’alguns ) .

Un dia , en una reunió vaig dir una frase que el meu pare sempre em deia : ” el moviment es demostra caminant ” . Aquest és el sentir d’aquest partit , som veïns que tenim la nostra vida , els nostres treballs (el que ho té , és clar ) i el nostre sou . Ens dediquem a la política perquè creiem que no podem deixar que la situació actual segueixi com està , perquè considerem imprescindible un canvi de rumb i sabem d’una gran massa de ciutadans que no estan sent representats , aquesta és la filosofia .

Actualment ens intenten penjar una bandera a manera d’etiqueta, però considerem que si hem de penjar les banderes dels nostres afiliats i simpatitzants ens faltarien pals , per la qual cosa pesem que per sobre d’una bandera han d’haver uns serveis mínims i s’ha de prioritzar la justícia social.

Així que com a veïns , seguirem caminant i lluitant pels nostres conciutadans , des de dins i fora del ple . Considerem que tenir representació plenària seria molt positiu , però des de fora tampoc cal deixar de dir les coses clares i a la cara, com es diu en aquesta terra ” Parlant clar i català ” .

Per acabar recordar a quatre companys increïbles , que hi són cada dia currant una mica més per aquest projecte de tots : José Luis , Luis Alberto , José Manuel i Idris . Alguns altres col · laboradors- simpatitzants més han estat , estan i estaran contribuint en aquest projecte . A tots ells , gràcies!

Atentament ,

Alejandro.E

Facebook: Alejandro Expósito Piedra

Twitter: @jandrodice

Posted by: | Posted on: November 15, 2013

Benvinguts a Teletubilandia!

Bon dia,

Veureu. Un dia vaig fer una prova increïble, proveu si podeu. Vaig agafar un “Butlletí” i el vaig portar a uns amics. Els vaig dir: “mireu, aquí vics ara”. Ells em deien: “Ala què CHULO!” Lògicament no coneixen la realitat del poble, només veien en aquesta revista la falsa realitat que mostra. Al nostre poble hi ha persones amb necessitats, que passen gana, nens que no tenen menjar i famílies amb impagaments d’hipoteques, situacions de les quals la nostra revista municipal no es fa ressò.

Teletubilàndia es va sostenir en els primers anys de crisi, com una “bombolla” enmig del desert. Però era qüestió de temps -de pressupostos-, que acabés per rebentar. Mantenir aquesta ciutat costa molts diners. Ens estem quedant sense indústria, no es venen pisos i hi ha gent amb seriosos problemes per pagar l’IBI, a més d’altres impostos. Som molts els que estem veient coses que no concorden. Veiem que es construeixen equipaments públics que no es poden mantenir, que els parcs cada dia estan més deteriorats, i veiem com es solucionen les coses “per les braves”; si un banc de fusta es trenca cada any “prova a posar un banc com els del canal “. Algú ha vist un banc del canal trencat? Si és així, dir-m’ho. En 20 anys no ho he vist. La manteniment és nul! Però clar, potser no és tan “xulo”.

L’estat del paviment d’alguns carrers, entre ells el principal, és un desastre. L’Avinguda Barcelona té uns esvorancs increïbles, la sortida del pàrquing del pavelló Salvador Gimeno està enfonsada literalment, el “camp de futbol” de darrere sembla un camp de patates. Vaig intentar jugar a futbol un dia allà i ho vaig deixar per impossible. A més una ciutat que fomenta -diu fomentar- la bicicleta i el cotxe elèctric, hauria d’instal·lar aparcament gratuït per a bicicletes i punts de recàrrega públics per a cotxes elèctrics. El del cementiri no serveix.

Per cert, el nou institut (l’extensió del Pedrol), quedarà molt, molt bonic en uns barracons (sarcàsticament parlant, és clar), però el centre d’art aquest que s’ha cedit a una entitat privada hauria estat potser un institut increïble en la nostra ciutat.

Una salutació VEÏNS.

Facebook: Alejandro Expósito Piedra

Twitter: @jandrodice

Posted by: | Posted on: November 3, 2013

Vampirs? Desemmascarant a Dràcula.

“SI NO VALIDES, ENS XUCLES LA SANG A TOTS”. “PERJUDIQUES A LA RESTA D’USUARIS I A LA RESTA DE LA SOCIETAT”. “SI NO VALIDAS, NOS CHUPAS LA SANGRE A TODOS”. “PERJUDICAS A LOS DEMÁS USUARIOS Y AL RESTO DE LA SOCIEDAD.”

Un gran eslògan, sens dubte. Em trec el barret davant el conjunt de cervells i molt més enfront de l’ens superior que ha donat el vistiplau . Per què?, per què parlar de xuclar sang en els temps que corren? Em sembla com a mínim insolidari. L’únic inconvenient al meu parer seria que s’ha obviat que pogués ser que al “xucla sang” no li queda més remei perquè “algú” (donaré peu a la imaginació, per no aixecar sospites) li ha espremut fins a l’última gota del que que podríem anomenar “persona digna” .

No disculpo a tot aquell oligofrènic que encara poden, no ho fa . Només discuteixo un eslògan perjudicial en uns moments en què tots ens sentim contentíssims amb el panorama actual, quan ningú es veu afectat per la precarietat d’un país on el veritable vampir intenta fer-te creure que el culpable ets tu. A tot això, sumem l’econòmic preu de 2 € (unes 330 pessetes) o els 10 € d’una T -10 . Qui és el vampir? El salari mínim interprofessional és d’una mica més 600 €.

Recordo quan s’havia projectat el tramvia . Llavors tots volíem un Metro;  més ràpid i m’atreviria a dir que més econòmic. Potser hagués hagut prou amb allargar la línia L5 des de Cornellà. Suposo que no era tan simple o “rendible”. Els nostres polítics van decidir reimplantar el tramvia després que ja desaparegués, segons dades del diari “La Razón”, la TMB arrossega un deute de 80 milions d’euros. Al respecte, la pròpia TMB diu: “tranquils ho paga la Diputació i la Generalitat”. Però clar , d’on surten aquests diners? Té alguna cosa a veure l’impost que paguem tots els residents per transport públic ?

És una cosa que estem pagant entre tots a preu d’or i amb un transport precari. Com alguns usuaris de RENFE que es veuen obligats a sortir dos trens abans per arribar cada dia puntual a la feina i a vegades ni així…

La meva experiència amb el bus fa poc més d’un any que va finalitzar preferint gastar els diners en un cotxe. Em deixava a 30 minuts caminant fins la meva feina i per la nit no passava cap. A no ser que es digués “taxi”…

Algú se sent identificat? Seria bo veure que us sembla. Per què es construeix una infraestructura que surt tan cara? Doncs això mateix penso en veure néixer l’L9 i l’L10 a mitges i ja veurem si s’acaba …
Som-hi!, us animo a dir la vostra. A saber si algú té les mateixes sensacions o què tan diferent ho veu .

“Serà que el Comte Dràcula (cadascú que imagini el seu) ha de ser un mestre en la identificació de vampirs. I sí, estic fart que em xuclin la sang ,la il · lusió i l’esperança.”

Alejandro Expósito Piedra amb col · laboració d’Alberto C.

Posted by: | Posted on: April 5, 2013

Assalt final: el KO a la bicicleta.

Fa unes setmanes -poques- es va anunciar la polèmica nova llei de trànsit la qual es llança sobretot a colpejar la bicicleta i als seus usuaris. Una normativa dura basada en dues línies:

1-Obligatori el casc.
2 -Han de circular per la calçada (excepte els menors de 14 anys i els seus acompanyants)

A la qual cosa em pregunto: què passaria si els 120.000 usuaris del bicing més altres tants usuaris de la bicicleta a tot Espanya, arribant en hora punta juntament amb els treballadors que utilitzen el cotxe, es trobessin als principals carrers? … Doncs la resposta és simple; ciutat col · lapsada.

Ara, quan vaig amb bicicleta i molesto la marxa d’un cotxe, em pujo a la vorera i li deixo avançar sense problemes. En uns mesos això serà il · legal i llavors aquesta persona, es veurà circulant a uns 10km / h darrere d’un ciclista, causant accidents, atropellaments i lesions com mai s’han vist … “al temps” però a tot això m’agradaria penjar una dada d’una font.

Madrid i l’àrea metropolitana de Barcelona tenen la seva particular competició. Quina és la zona més contaminada? El duel acaba en taules, assenyalen els experts consultats. Així es desprèn dels últims resultats dels informes sobre pol · lució atmosfèrica. És, en qualsevol cas, un pobre consol per a tots dos contendents, perquè tant la capital espanyola com l’entorn de la capital catalana segueixen passant els valors límit establerts a la normativa europea per protegir l’aire que respira la ciutadania. “Madrid té majors nivells de contaminació per diòxid de nitrogen i l’àrea de Barcelona presenta més pol · lució per partícules en suspensió”, resumeix Xavier Querol, investigador del CSIC, donant compte dels dos principals contaminants a la ciutat, tots dos generats pel cotxe

Llegir més:

http://www.lavanguardia.com/vida/20121003/54351547169/madrid-barcelona-superan-nivel-contaminacion.html#ixzz2ODcJ1HFF


A la qual cosa em pregunto. Sabent que tenim aquest greu problema que reverteix a la sanitat pública en costosos medicaments i tractaments, per què no solucionem el problema d’arrel?

Per què aquest atac a la bicicleta? No entenc res. Fem el contrari del que hauríem de fer. Aquests usuaris de la bicicleta segurament es passaran a la moto o tornaran al cotxe. Llavors veurem augmentar aquests nivells de contaminació, i senyors, l’aire entra a totes les cases. Vostès tampoc no es salven … haurien de pensar-hi …

Si us plau, si algú entén alguna cosa que m’ho expliqui.

Atentament, una salutació.

 La vida desde Jandritto y Giulia.

Facebook: Alejandro Expósito Piedra

Twitter: @jandrodice

 

Posted by: | Posted on: March 8, 2013

Tots sou iguals.

TOTS SOU IGUALS …

Aquesta és l’expressió que més he escoltat tot i que nosaltres no som culpables i volem posar remei a això…

Per què Societat Justa? Doncs bé, vèiem la necessitat de crear alguna cosa forta, social i de tots i per a tots, pensant potser que era necessària una formació política local i independent, una gran organització perquè el nostre Ajuntament sigui un Ajuntament per al poble i no per a altres partits que els utilitzen-al meu entendre-per penjar-se medalles o trofeus.

No partim com a favorits, el poble mai part com a tal. Però crec que hem de entre tots demostrar que els partits socials poden i han de començar a fer-se un forat.

Portem anys veient que quan s’acosten les eleccions es construeixen col · legis, hospitals, biblioteques …

Doncs jo tinc el convenciment que aquesta ciutat pot ser pionera. Pionera en energies renovables, pionera en carrils bici de veritat-no per fer-se la foto-, pionera en punts de recàrrega de cotxes i motos elèctriques de veritat-i no per fer-se la foto-, pionera a fer que el difícil sigui fàcil, pionera en què els plens siguin públics totalment, pionera en què la gent pugui participar-ne, pioners en utilitzar nous sistemes de seguretat als nostres carrers i resoldre dubtes d’alguns veïns com per exemple per què serveix el que es paga del “Cens Caní” o per què els pipicans fan pena ..

Portem uns anys de Bicibox, algú s’ha plantejat que és hora d’assumir una derrota?, algú ha pensat en el fet que potser és hora de plantejar-se el bicing o algun sistema similar? Deien que era un aparcament segur …
Assumim derrotes, el tramvia, el Bicibox … Potser el assumir i dir “m’he equivocat” provocaria confiança i respecte, …

M’agradaria recolçar al grup de facebook “Carrils bicis dignes a Sant Joan Despí ja” dient que tot i que jo porto una bici urbana, si em trobo amb una altra en un carril doble, una de les dues ha de sortir d’ell perquè no passem… A veure quan veig a l’equip de govern venir amb bici o transport públic, ja que és el que ens demanen a la resta dels ciutadans d’aquest municipi 😉 El predicador ha de predicar amb l’exemple!

Una salutació!

La vida des de Jandritto i Giulia

Facebook: Alejandro Expósito Piedra

Twitter: @jandrodice

 

Posted by: | Posted on: February 22, 2013

Continuen els robatoris a Sant Joan Despí.

 

Posted by: | Posted on: February 5, 2013

Àrea metropolitana de Barcelona…bicicleta o elèctrics?

Normalment, la gent veu aquestes campanyes dels ajuntaments a favor de la bicicleta, i és cert que en alguns municipis o ciutats properes a Barcelona, la bicicleta pugui ser perfecta. Jo sóc un gran defensor d’ella, però poca gent la utilitzaria per fer més de 6 km en pla “sense pujades i baixades” per anar a treballar.. i llavors, passa el que passa…quan és una mica més, la gent agafa el cotxe o la moto de combustió i contamina…

Jo no veig a la meva mare pujada en una bicicleta per anar a treballar 25 km diaris d’anada i tornada des de “Sant Joan Despí a Barcelona i des de  Barcelona a Sant Joan Despí”. En canvi, sí la veig en un cotxe elèctric direcció al treball. I llavors la pregunta és..

De debò volem eliminar la contaminació?

La meva resposta, és que no…lamentablement, però personalment crec que no aposten per aquest tipus d’energies i de transports per un tema d’interessos comuns i acords partidistes. És cert que aquests vehicles són cars… sí que és cert, són cars i poca gent els compra per la falta d’infraestructura, que personalment crec que hauria de ser inversió publica i privada perquè la contaminació és un mal que ens afecta a tots, i crec que s’ha de combatre, almenys donar els mitjans perquè les persones puguin triar en què volen desplaçar-se, si en transport públic, bicicleta, vehicle ecològic o contaminant… Però per favor, als que necessitem el cotxe per anar a treballar, no ens obligueu a comprar cotxes contaminants…

Personalment, jo em vaig sentir obligat a comprar un cotxe contaminant. Jo volia un elèctric, però clar, van venir les preguntes que molta gent s’ha formulat i els va passar com a mi:

-On ho carrego?

-On ho aparco?

-Tinc algun punt de recarrega prop de casa…?

-Hi ha algun tipus d’ajuda per a l’adquisició d’aquest tipus de vehicle a nivell municipal? (Zona blava gratis com a Barcelona).

Quan et fas aquestes preguntes a Sant Joan Despí penses…millor busca’t un gasolina poc contaminant, perquè lògicament no tinc 13.000 euros + cotxe per comprar un aparcament amb punt de recarrega. Tampoc no li veig intenció a aquest consistori per millorar la situació actual…

M’agradaria recordar que jo no tinc un cotxe per capritx, ho tinc per necessitat. Perquè el transport públic a Catalunya “és el que conec”. Es vergonyós segons el trajecte que facis i ho denomino així perquè en transport públic trigo 1h 20m a arribar al meu lloc de treball, amb cotxe…NOMÉS 12min. És un capritx?

La vida des de Jandritto y Giulia

Facebook: Alejandro Expósito Piedra

Twitter: @jandrodice

 

Posted by: | Posted on: January 31, 2013

A Sant Joan Despí “mou-te amb cor”.

Les sorpreses no vénen soles, o sí…

Us posaré en antecedents. Vaig sortir de treballar a les 22 de la nit, vaig arribar a casa i em venia de gust anar en bici una estona. Em vaig pujar a la meva bicicleta de pinyó fix i vaig començar a passejar pel municipi. En arribar a l’altura del cementiri i després de veure que la policia municipal no té gens millor que fer que patrullar per allà on jo vaig -no sigui que em segrestin o alguna cosa- vaig decidir baixar al cementiri. I no, no anava a colar-me en els nínxols, tinc un respecte a les persones que estan allà. Vaig baixar a veure el punt de recarrega que hi ha en aquest lloc tan acollidor, i volia veure-ho bé, d’a prop. Té per treure’t la targeta de recarrega que sol ser gratuïta durant un any, però vaig cometre un greu error, sí senyors… vaig aixecar la tapa i vaig descobrir que…

…no només està lluny i en un lloc poc còmode -que ja són ganes d’elèctric per a algú que no pot permetre’s un aparcament amb una presa de corrent-, és que a més és una infraestructura que recarregaria un “Nissan Leaf” en unes 12 hores quan hi ha punts que ho fan en només 2 hores.

Ho vaig dir en el seu moment . Sóc usuari de bicicleta. És còmoda però no és el transport del segle 21. A mig fer distàncies, per anar a pobles propers o alguna “excursió” a Barcelona, està perfecte però deixa d’explicar. No obstant això crec que si es vol combatre la contaminació hi ha altres mitjans per exemple aquest:

http://www.motorpasionfuturo.com/medio-ambiente/un-condado-de-colorado-obliga-por-ley-a-que-todas-las-nuevas-viviendas-se-adapten-a-los-coches-electricos

Ho explico ràpid. Aquest comtat obliga a TOTS els HABITATGES de nova construcció, a TOTS, a tenir un punt de recarrega de cotxe elèctric en condicions.

La llei municipal del 20% de places d’aparcament de nova construcció elèctrica per a mi es queda curta…

Una salutació!

La vida desde Jandritto y Giulia

Facebook: Alejandro Expósito Piedra

Twitter: @jandrodice

 

Posted by: | Posted on: January 26, 2013

Neix Societat Justa Despí (S.J.D.); local, independent i d’esquerres.

El divendres passat, el 25 de gener de 2013, es va presentar davant l’Ajuntament de Sant Joan Despí una instància en la qual ens donàvem a conèixer davant la nostra màxima institució local.

SOCIETAT JUSTA DESPÍ (S.J.D.) neix per a representar a la ciudadanía de Sant Joan Despí mitjançant una formació política local, independent i d’esquerres

L’ ideari i estatuts de S.J.D. persegueixen una sèrie de finalitats:

1. REPRESENTACIÓ, 2. LOCAL I INDEPENDENT, 3. ESQUERRA I REPÚBLICA, 4. EXERCICI DE CIUTADANIA, 5. IGUALTAT, 6. TRANSPARÈNCIA REAL, 7. EFICIÈNCIA DELS RECURSOS PÚBLICS, 8. LAÏCISME I PLURALITAT, 9. ECOLOGIA I CIUTAT i 10. PARTICIPACIÓ.

Des de Societat Justa Despí (S.J.D.) us convidem a participar amb nosaltres i us animem a exercir el vostre càrrec com a ciutadans, perquè “SER CIUTADÀ ÉS UN CÀRREC EN SI MATEIX; EXERCEIX-HO” 

Societat Justa Despí (S.J.D.); “local, independent i d’esquerres”

Facebook: Societat Justa Despí

Twitter: @S_JustaDespi

 

Posted by: | Posted on: November 26, 2012

Voler és poder.

Bé, quant temps sense actualitzar. Mireu, vaig tenir un petit problema de mal enteniment amb el sistema, però gens més greu que això.

Doncs bé, avui m’he proposat parlar del medi ambient i del transport no contaminant, de com les administracions no fan per la seva implantació “encara que nosaltres creiguem que sí” i com nosaltres estem condemnats a arribar als 2€ el litre de gasolina… doncs bé.

Vivim en una era, on el cotxe elèctric és capaç d’arribar als 480km d’autonomia “tesla” on les bateries d’hidrogen estan desenvolupades, on el GLP funciona i on hi ha autopistes en les quals el cotxe elèctric pot circular de manera infinita perquè es recarrega per inducció a través de l’asfalt, on les grans elèctriques i les grans marques de cotxes regalen punts de recarrega de cotxes elèctrics i on podríem autogenerar electricitat i tenir ciutats sostenibles.

Llavors, perquè no tenim ja aquesta tecnologia?

Doncs això és el gran misteri, interessos ocults darrere d’excuses barates, por…Hauria de saber-se el per què. Vivim a la ciutat més contaminada d’Europa (Barcelona). No seria lògic que fos la ciutat més interessada en no contaminar? Però clar, segueixo pensant en interessos ocults darrere d’això…

Com fomentaria jo el transport privat no contaminant?

– Fàcil accés a la recarrega o repostatge.

– No pagar impost de circulació en 3 anys.

– Zona blava i verda gratuïta

– Delimitació de velocitat per motius ambientals

– Poder circular per carrils especials “bus VAO”

Què passa amb la bici, el bicing i el bicibox?

Per a mi, és el millor transport, però no és el més segur. Jo arribo amb cotxe al treball en 7 minuts des de casa meva.  Creieu-me si us dic que aniria amb bici si pogués anar, però no tinc cap ruta que no sigui una nacional a 80, on hi ha entrades d’autopista cada pocs metres…i on em jugo la vida circulant per aquí. Tampoc oblidem que Barcelona està a 15 quilòmetres i costa avall per anar però costa amunt en tornar… i on la bicicleta té la guerra perduda… “de moment”

El transport públic?

És la millor opció sens dubte després del transport privat, sobretot si has d’anar a Barcelona en hora punta. Amb tren i metro evites embusos, però el preu del bitllet i de la t10 és caríssim. Vaig arribar a Castelló amb el meu cotxe amb 7 euros de gasolina. Una t10 val 10 euros… Ho considero un transport car si a més tenim en compte que la Renfe (Rodalies a Catalunya) sempre arriba tard…

Preguntes o dubtes avanci que les aniré responent.

LA VIDA DES DE JANDRITTO Y GIULIA

 Facebook: Alejandro Expósito Piedra

Twitter: @jandrodice