Fines

now browsing by tag

 
 
Posted by: | Posted on: March 8, 2013

SOCIETAT JUSTA: Participació.

“Res en el món és més perillós que la ignorància sincera i l’estupidesa conscienciosa”. Martin Luther King

Sempre la mateixa opinió, sempre la mateixa queixa: “Tots els polítics són iguals. Es fiquen en política per robar. Això no té remei “…

Quan escoltarem alguna reflexió dirigida a l’acció social, a la consecució de canvis pel nostre compromís com a ciutadans?.

Per molt estrany que ens sembli, nosaltres, en el nostre posicionament personal, ens hem de convèncer que ser ciutadà és un càrrec públic en si mateix. Que el nostre paper no és tangencial en l’ecosistema social, que som jutges i part, que ostentem el poder. Com articular queixes des de la inactivitat i l’abandó dels espais comuns de la nostra societat? No queda un altra, hem d’implicar i participar en el nostre entorn per finalment forçar derivades que provoquin canvis reals …

És cert que hi ha motius per al desànim, no podem negar l’esquematisme buit de les propostes polítiques tradicionals, però cal per tant, establir i desenvolupar nous models de representació i gestió pública. Fins i tot acceptant que la ideologia fineixi, és innegable que subjau una idea d’interès comú. La societat del benestar, en el moment en què ens trobem, pot bé identificar-se amb la bona i transparent gestió dels recursos públics al marge de sigles partidistes.

Els partits orgànics seguiran procurant que l’status quo actual es mantingui. No en va han convertit la política en una fórmula per garantir les seves quotes de poder i gràcies a elles, una lucrativa forma de vida. La desconsideració que patim com a ciutadans és fruit del propi sistema, de la seva incapacitat de donar solució al que anomenem “interès comú” …

Bé, arribats a aquest punt, conscients del caduc i injust dels nostres sistemes de representació, hem de prendre les regnes del nostre entorn, dotar-nos d’una nova realitat. Els grupuscles socials que actuen en proximitat generaran, pel principi de subsidiarietat, noves sinergies que qual taques d’oli creixin fins a “encomanar” estructures més grans i de més rellevància. El que ara fem condicionarà el nostre futur, allò que considerem d’interès comú, el que ens pugui convertir en una societat equitativa i justa.

Tenim el dret i l’obligació de participar en la nostra comunitat. Podem dotar-nos de capacitat d’acció auto-regulada, d’espais comuns, d’alternatives allunyades de les decadents propostes tradicionals. Podem optimitzar el benestar públic aparcant els interessos d’uns pocs i reprendre la idea de poder i representació popular.

En qualsevol cas, la nostra és la primera i última responsabilitat. Ser i comportar-nos com ciutadàns ens obliga a desenvolupar la idea d’identitat plural i de pertinença al nostre entorn, aquell en el qual cada dia interactuem socialment. Actuant amb aquesta responsabilitat, reconeixerem els nostres drets i veurem meridianament clara l’obligació de defensar-los.

En resum, els ciutadans, hem de tenir més i més assolibles mecanismes de col · laboració, apropament i control de tot el relatiu a la gestió dels òrgans de govern.

Som ciutadans, som responsables, hem de participar …

POLÍTICA ÉS MORAL

Facebook: Josep Andreu García Cuestas
Twitter: @JosepGarcaCuest

 

Posted by: | Posted on: March 8, 2013

SOCIETAT JUSTA: Ecologia i Ciutat.

“La ciutat més gran és la que els meus passos creen en caminar”. Anònim.

És una reflexió senzilla en la seva forma, però realment densa en el seu rerefons. Defineix de manera preclara quin és el sentit de ciutat a escala humana, ecològica i sostenible.

És l’ésser humà, el ciutadà, que hauria de ser el model de referència per configurar el seu àmbit de vida i la relació amb els seus veïns. Per tant, cal buscar fórmules de participació de l’individu en les preses de decisions, de manera que les propostes d’àmbit urbà no estiguin dissociades de les veritables necessitats i desitjos referenciats al seu lloc de residència.

Per moltes opcions polítiques, la relació de la ciutadania amb la construcció i evolució de la ciutat ha estat i segueix sent una cosa poc rellevant i sense interès. Només s’ha entès la vertebració d’una urbe com la successiva requalificació de terreny, la construcció sobre aquest i la possibilitat de rendiments impositius relacionats amb el procés. Si bé l’habitatge és un dret per si mateix, els espais comuns no van ser ni són entesos com a part del desenvolupament bàsic de l’individu …

L’anomenada via pública ha estat escenari de les més absurdes propostes arquitectòniques, condicionades i abonades per la megalomania dels governants de torn. Espais la utilitat dels quals havia de ser tutelada pel sentit comú, s’han convertit en llocs que lluny de facilitar les relacions humanes generen distàncies socials.

Un urbanisme lògic s’ha d’establir des de les emocions senzilles, amb sentit de transcendència pràctica, asseverant la sensació de propietat de alló públic per part del veïnat. L’art de la prudència és necessari per evitar que la ciutat, la nostra casa, es converteixi en un escenari on s’inauguren aberracions amb pretensions de lluïment i reconeixement dels governants de torn.

No és tan complicat establir criteris de racionalització del nostre entorn. Al marge de discursos inflats de contingut i de difícil realització, el tractament dels nostres carrers, places i espais naturals s’ha de basar en una inversió racional i sostinguda. Paral · lelament a això, polítiques educatives s’incorporaran al adn ciutadà, la irrenunciable necessitat de respectar i protegir el que sent de cada un pertany també a tots …

En conclusió, inversió que doti a poc a poc de valor natural a la ciutat;  neteja, criteris de sostenibilitat dels serveis, normatives locals racionals el compliment de les quals es tuteli i una imposició clara d’una idea: cap òrgan de govern té l’usdefruit de la ciutat . El carrer, per entendre’ns, és nostra.

POLÍTICA ÉS MORAL

Facebook: Josep Andreu García Cuestas
Twitter: @JosepGarcaCuest

 

Posted by: | Posted on: March 1, 2013

SOCIETAT JUSTA: Eficiència dels recursos públics.

El públic no és gratis, té un cost. Mantenir en marxa els serveis públics que garanteixen la societat del benestar, requereix una justa planificació tributària i una estricta gestió dels ingressos per part de les institucions de govern.
Durant un període de bonança nostres governants han passat de puntetes sobre l’obligació de retre comptes i per justificar la seva gestió s’han limitat a projectar vagues estadístiques mitjançant atractius i colorits power-points …

En política i en el govern, els números s’han usat segons ha bufat el vent. En bonança opacitat que facilités la impunitat, en crisi i per tal de mancomunar les pèrdues amb tota la ciutadania, xifres i més xifres per detallar dèficits, endeutaments, límits pressupostaris i retallades. El abstracte ha estat molt ben utilitzat per procurar que els ciutadans miressin a un altre costat.

La realitat del nostre temps ens demostra que es va robar i estafar (no entraré en casos concrets ja que havent tants no sabria triar). L’anomenada casta política amb deures de govern, va gestionar en benefici de pocs a costa i amagat de molts. Ara, en una situació socioeconòmica extrema pretenen administrar la misèria per seguir mantenint el que consideren “drets adquirits” …

La innegable necessitat de recuperar la dignitat dels nostres representants públics, obliga sens dubte a ser transparent fins a l’extrem, a procurar coneixement total i constant dels recursos que els diferents governs gestionen. En resum, que fins a l’últim euro resulti eficaç i eficient.

Cada inversió i despesa ha d’estar justificat i comunicat. Cal deixar meridianament clar que les actuacions de govern procuren un benefici objectiu per a la ciutadania, en cas contrari no tenen sentit. El ciutadà ha de tenir la tranquil · litat que els impostos que paga es reverteixen en aspectes realment necessaris i amb justícia.

POLÍTICA ÉS MORAL

Facebook: Josep Andreu García Cuestas
Twitter: @JosepGarcaCuest

 

Posted by: | Posted on: February 5, 2013

SOCIETAT JUSTA: Transparència real.

“La ignorància de les masses és la principal força dels governants”. Xerris Malat

Si tirem la vista enrere, cap a l’antic règim, i fins i tot cap al nostre passat recent, entendrem que la base del poder dels mal anomenats “millors” obeïa realment a la incultura i desconeixement de les majories socials.

Diferents moviments que comencen amb la Revolució Francesa i que acaben amb el final de la Guerra Freda, van anar configurant una consciència social que progressivament va incorporar al ciutadà a l’esfera de la gestió de les institucions. Suposadament, l’aparició del sufragi com a via d’expressió de la “voluntat popular” ens dotava d’una representació encarnada en uns individus de la nostra confiança. Equació simple i de fàcil comprensió, ens va mostrar més tard i de forma subtil que ja no érem sobirans. El resultat, lluny d’abundar en benefici de la majoria, ens va sotmetre a una nova oligarquia que es va denominar “classe política”…

Una vegada més la societat ha de prendre consciència, tan sol els individus conscients poden transformar la realitat. La informació i l’exigència d’aquesta per disposar de total coneixement, ens aportarà unes institucions realment transparents al ciutadà. La petició és inapel·lable i per tant, tan sol és acceptable un tipus de política: aquella que aplica els criteris d’accessibilitat en la seva acció i gestió.

Qualsevol habitant de poble o ciutat té el dret i l’obligació de conèixer l’objecte de despesa dels seus tributs. Accedir als criteris de la concessió d’obres públiques, llicències, serveis i qualsevol una altra partida de despesa o inversió que les institucions proposin i gestionin. En una societat en xarxa, ha de resultar senzill establir vies de comunicació en dues adreces. Realment la base legal perquè sigui possible ja existeix, es tracta de treure als corruptes i mals gestors les claus d’accés a les cases comunes.

Una vegada més les masses han de convertir la indiferència en interès, la llunyania en acostament, l’apatia en pro-activitat. En resum prendre el comandament en la figura legal més valuosa, la de ciutadà. No ens enganyem, la realitat ens ho demostra de forma amarga, els que traeixen la voluntat popular saben que és més difícil fer canviar a un ignorant que aprofitar la seva ignorància per convertir-li en un peó que treballi pels seus interessos. Observin l’actualitat, gens que afegir…

POLÍTICA ÉS MORAL

Facebook: Josep Andreu García Cuestas
Twitter: @JosepGarcaCuest

 

Posted by: | Posted on: February 3, 2013

SOCIETAT JUSTA: Igualtat.

Constitució Espanyola, article 14: “Els espanyols són iguals davant la Llei, sense que pugui prevaler discriminació alguna per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”.

La Carta Magna des del seu article 14 i fins al 29 enumera els denominats “drets fonamentals” que com a tals són innats, inseparables de les persones, irrenunciables i objectivament absoluts. Per tant, poden ser invocats per la ciutadania sense necessitat de ser desenvolupats per una altra llei, ja que vinculen a tots els poders públics per la seva pròpia existència constitucional.

La nostra legalitat és, en relació a la igualtat dels ciutadans, meridianament clara i sense cap dubte, justa. La qüestió és una altra i molt més complexa: com es trasllada la freda redacció d’una llei a la praxi en l’entorn social?. Difícil plantejament en una societat dispar que fa necessari un esforç de comunicació i implantació de les normes bàsiques de convivència.

En general, les diferents opcions polítiques han gestionat la pluralitat de forma inadequada. S’ha passat del buenisme tranquil·litzador al frontisme més reaccionari en igual mesura. Què correspon fer?, quina és la via adequada per a una “política d’igualtat”?. Respecte i educació, no queda una altra…

La població ha de percebre que el seu entorn social es regeix de forma “real” per les nostres lleis i sistemes. Que cap polític o càrrec electe fa de la diferència un arma llancívola amb la finalitat d’aconseguir rendiments electorals, que l’Estat és laic i obliga i protegeix per igual. En resum, establir de forma preclara un àmbit privat en el qual cada ciutadà pugui exercir el seu dret a la diferència.

De no aconseguir la confiança i el compromís del ciutadà, altres realitats suplantaran el suposat paper integrador del nostre ordenament legal. No hem d’acceptar la creació de guetos socials i qualsevol polític o càrrec electe té com a obligació primera i última la incorporació de tots a la societat.

Els nostres representants, sigui el que sigui el seu grau de responsabilitat, han de treballar en una visió global per a tothom, en una infraestructura social que permeti constatar a la ciutadania que les institucions funcionen bé, provocant així, que qualsevol, al marge de la seva pròpia realitat, vegi la utilitat de les lleis en la seva capacitat integradora.

Hem de respectar l’exercici lliure de la sexualitat al marge de la seva orientació, recolzar la legitimitat del matrimoni en qualsevol de les modalitats existents, rebutjar les actituds xenòfobes o racistes i qualsevol posició sectària que menyscabi la dignitat de les persones.

Permetiu-me incidir de nou en la idea, una legalitat que obligui i protegeixi, un àmbit privat en el qual cada ciutadà exerceixi el seu dret a la diferència. Aquest és el nostre objectiu.

POLÍTICA ÉS MORAL

Facebook: Josep Andreu García Cuestas
Twitter: @JosepGarcaCuest

 

Posted by: | Posted on: February 1, 2013

SOCIETAT JUSTA: Exercici de ciutadania.

Vostès i jo, tots en definitiva, escoltem cada dia i fins al més no poguer opinions similars a aquesta: “Tots els polítics són iguals, això no té remei. Els que es presenten ho fan per robar el que puguin i així va el país…”.

Bé, sense poder esmenar la major, voldria afirmar que arribats a aquest punt, sens dubte hem de ser nosaltres, els ciutadans, els que imposem la voluntat de canviar una realitat que ens ofega i indigna.

Després d’una fosca dictadura, la incorporació a un sistema democràtic ens va fer creure que els nostres horitzons, encara sent llunyans, eren lluminosos i nets. Res podia fer presagiar que els nostres representants democràticament triats, poguessin trair a aquells dels quals emanava la voluntat popular. Vam creure de bona fe que abusos i opacitats passarien a ser fets del passat i així, satisfets de l’aconseguit, ens convertim a poc a poc en una societat dormida. En ella, gents més agressives i malintencionades que nosaltres, han construït una realitat paral·lela a la social en la qual per les bones o les dolentes, han aconseguit atendre els seus interessos i aconseguir els seus objectius.

El moment present és el que és, però hem d’estar disposats a lluitar pel que és just. Indignar-se, parlar, twitejar, debatre en facebook, són vies vàlides per opinar i pronunciar-se, però si veritablement volem “fer alguna cosa” per canviar la realitat, hem d’estar disposats a lluitar per això i ser capaços de fer-ho. Ser ciutadà és un càrrec públic en si mateix i com tal obliga…

Hem de sortir al carrer, apropar-nos a les institucions, entrar en elles sense reserves ja que són la nostra casa i per tant serem benvinguts. Si ens ho proposem, aconseguirem revertir el nostre ordenament legal en benefici de tots. El ciutadà pot i ha d’exercir la seva condició de veritable dipositari del poder polític. Un càrrec electe ha de ser algú en el qual la ciutadania delega temporalment la confiança per actuar en la seva representació. Per tant, hem de monitoritzar el que es decideix i fa en el nostre nom. L’objectiu no és triar als nostres representants entre els més capaços, el més important ha de ser triar als nostres portaveus entre els més capaços.

Som més i per això, podem canviar la realitat.

POLÍTICA ÉS MORAL

 

Posted by: | Posted on: January 30, 2013

SOCIETAT JUSTA: Esquerra i República.

“La política ha deixat de ser una política d’ideals per convertir-se en una política de programes.” Enrique Tierno Galván.

Al vell Professor li dictava la raó i una enorme capacitat de síntesi li va permetre arribar a tota la ciutadania.

En el moment actual tendim a pensar que totes les opcions polítiques es cenyeixen a la màxima de “queixar-se en l’oposició i callar al govern”. Semblaria cert però no ho és. No ens deixem portar per l’horitzó immediat.

Hi ha grans diferències entre gestionar el poder i les seves institucions amb criteris conservadors o progressistes: en el primer supòsit, uns pocs es beneficien dels rendiments de la majoria social, en el segon, la riquesa, els recursos, s’entenen com compartits i amb la finalitat d’aconseguir justícia social.

Capciosament, les posicions oligàrquiques i de casta social argumenten que les cobertures socials, la protecció, adormen a la ciutadania pel fet de tenir garantits uns mínims de vida i en conseqüència, societat i economia es ressenten en el seu creixement. Gens més fals i interessat. No és cert que els països nòrdics són “objectivament” capitalistes?, és correcte dir que aquests països incentiven l’activitat econòmica de forma preclara?, és erroni afirmar que una economia forta genera tributació i la bona gestió dels tributs aporta benestar?. No és necessari estendre’s més, l’anomenada “economia de mercat” pot ser, sens dubte, pròpia d’una política progressista. Per tant, ser d’esquerres, treballar sota aquesta base ideològica és la més adequada via per aconseguir una societat justa.

En paral·lel a la “gestió pràctica de govern”, subjeuen altres aspectes que tenen relació amb la representativitat i legitimitat de les institucions. Partint d’una innegable necessitat de “objetivitzar” les finalitats, no escau a òrgans de poder o gestió no controlables per la ciutadania. En el moment present, acceptar que el poder sigui hereditari per naixement i fins i tot que els homes tinguin “prioritat” sobre les dones (és el cas de la nostra casa reial) és un anacronisme que de mantenir-se, nega tot el nostre Estat de Dret.

República és un terme nascut del concepte llatí “Res publica” i el significat del qual és, en sentit ampli, la igualtat davant les lleis, la submissió del govern a la ciutadania i la constatació que no existeix més forma de legitimar als governants que l’exercici del sufragi. Els ciutadans amb el seu vot es doten de la representació dels més capaços.

El nostre present és el que és. Encara avui recelem d’un passat que ja hauria d’estar superat i interioritzat. Per tant, encara acatant el nostre ordenament legal, és lícit aspirar a un règim polític on no existeixin privilegis i/o discriminacions, on l’economia tingui una finalitat social. Un sistema en el qual el govern de les institucions neixi de les urnes. En resum una societat progressista i republicana.

POLÍTICA ÉS MORAL

 

Posted by: | Posted on: January 27, 2013

SOCIETAT JUSTA: La independència del Govern Local.

“Quin és el millor govern? El que ens ensenya a governar-nos a nosaltres mateixos”. J.W. Goethe.

La ciutadania, malgrat una clara percepció del desgovern generat pels seus representants electes, poc o gens creu poder fer per canviar la realitat.

Sens dubte, qualsevol habitant dels nostres pobles i ciutats veu com una quimera influir i generar canvis en els organismes de la Unió Europea, en la governabilitat de l’Estat o en la seva Autonomia. Certament, els centres de decisió estan lluny de qualsevol de nosaltres però també és cert que existeix un àmbit immediat i reconeixible en el qual nostres propostes i actes tenen efecte: el poder municipal.

El govern local està a prop, les seves actuacions es coneixen de primera mà, les seves decisions es reflecteixen en el nostre dia a dia: la via pública, el funcionament dels organismes de gestió, escoles i instituts, ambulatoris, urbanisme, policia local, entitats ciutadanes i molts altres aspectes de la quotidianitat, ens permeten valorar el treball d’aquells que governen per mandat dels nostres vots.

Podem dir que l’ajuntament és l’àmbit més proper a la veritable subsidiaritat democràtica. També és innegable que els governs municipals han incorregut en comportaments propis de la mal anomenada “política general”. Xarxes clientelars, ús inadequat dels recursos públics, estructures desenvolupades per assegurar representació i càrrecs han provocat un despotisme que allunya a l’Ajuntament de l’interès de la majoria ciutadana.

Si hem d’aconseguir una regeneració democràtica, l’única opció és optar per plataformes de representació realment locals i independents, organitzacions que no siguin sucursal o franquícia de partits orgànics de major grandària. L’acció de la política local ha de centrar-se en els interessos de la població, sense veure’s condicionada per executives, òrgans intermedis o gestions de govern allunyades dels ciutadans i pròpies de l’Estat o de l’Autonomia de torn.

Un canvi futur, una possible segona transició, s’iniciarà en ordre invers a l’actual. Del Municipi a l’Autonomia, després a l’Estat i finalment a la Zona Euro. Un Ajuntament podrà coordinar i generar accions amb altres pobles i ciutats, extrapolar polítiques de la part al tot és la via adequada. Si se’m permet recórrer al tòpic, el ciutadà solament disposa d’una opció vàlida: pensar globalment i actuar localment.

POLÍTICA ÉS MORAL

Facebook: Josep Andreu García Cuestas
Twitter: @JosepGarcaCuest

 

Posted by: | Posted on: January 26, 2013

SOCIETAT JUSTA: La Representació.

En un moment en el que la política està en dubte, és convenient recordar els conceptes bàsics de l’anomenada representació social.

L’objectiu primer i últim d’un partit polític és promoure i facilitar la participació de la ciutadania als governs democràtics. És per això que l’objectiu no és aconseguir el poder per a unes sigles, sinó el representar els interessos comuns de la societat i servir de nexe entre el poder institucional i els ciutadans…

L’aspiració d’arribar a una veritable societat justa obliga, sense cap dubte, a qüestionar les estructures orgàniques dels partits tradicionals. La deriva dels últims anys ha demostrat de forma preclara que els mal anomenats “representants de la voluntat popular”, en realitat s’han convertit en una comunitat professionalitzada que els atorga privilegis i els permet accedir a recursos de forma continuada. En resum, cap opció partidista sembla contemplar les finalitats o objectius bàsics d’interès social.

Els polítics no han de reconèixer el seu estatus com a “natural”. No poden arribar a pensar a disposar de drets adquirits. No han de considerar la política com una carrera professional. Governar, representar a la ciutadania, és ser capaç de prendre decisions a risc de no ser reelegits.

La política no és una professió…, els professionals haurien de fer política.

POLÍTICA ÉS MORAL

Facebook: Josep Andreu García Cuestas
Twitter: @JosepGarcaCuest

 

Posted by: | Posted on: October 20, 2012

1. Representació.

S.J.D. té per finalitat representar als ciutadans de Sant Joan Despí davant l’Ajuntament d’aquesta localitat, ja sigui des de fora del ple municipal o dins del mateix. Per optar a això últim S.J.D. presentarà candidatura en les successives eleccions municipals que se celebrin a Sant Joan Despí. S.J.D. es constitueix com un altaveu de la nostra ciutadania, tot això des del més estricte respecte a la pluralitat de la mateixa.

 

Posted by: | Posted on: October 20, 2012

2. Local i independent.

S.J.D. s’erigeix com l’única opció política purament local i independent de Sant Joan Despí. Un partit que neix a la nostra ciutat i per a la nostra ciutat, sense constituir una sucursal o espècie de franquícia d’un partit polític de major grandària. L’acció de S.J.D. es centra en els interessos dels ciutadans de Sant Joan Despí, sense estar condicionada en cap moment per executives, òrgans intermedis o la gestió de govern o oposició que puguin escometre els partits polítics tradicionals en els seus diferents àmbits d’actuació, ja estiguin les seus centrals dels mateixos situades a Barcelona o a Madrid. La seu de S.J.D. està i estarà sempre a Sant Joan Despí, i des d’aquí es prendran totes les decisions. D’altra banda, S.J.D. neix amb la voluntat de coordinar accions amb altres partits polítics de similars característiques que puguin existir o sorgir en un futur, ja que la nostra filosofia és traslladable a altres municipis.

 

Posted by: | Posted on: October 20, 2012

3. Esquerra i República.

S.J.D. aspira a corregir el dèficit de representació que té la població de Sant Joan Despí, d’un partit polític inequívocament d’esquerres i conseqüentment contrari a qualsevol classe de nacionalisme o a seguir-li el joc al mateix, ja sigui directa o indirectament i procedeixi d’on procedeixi. La nostra labor defensarà els drets de la classe treballadora i dels més desfavorits de la societat per sobre d’interessos econòmics i/o de partit. Així mateix, encara respectant i acatant la Constitució Espanyola i l’Estatut de Catalunya, aspirem a un règim polític republicà, on no existeixin privilegis i/o discriminacions entre els diferents territoris d’Espanya i a la vegada es respecti i fomenti la rica pluralitat cultural i lingüística que ens caracteritza.

 

Posted by: | Posted on: October 20, 2012

4. Exercici de ciutadanía.

Per a S.J.D. ser ciutadà és un càrrec en si mateix. En aquest sentit procurarem els mitjans perquè la ciutadania exerceixi amb determinació la seva condició de veritable dipositari del poder polític. Els regidors són persones a les quals la ciutadania delega temporalment la seva confiança per actuar en el seu nom. És labor de tots monotoritzar el que aquests fan amb els nostres diners i amb la nostra ciutat. S.J.D. procurarà aclarir els papers d’empleat i ocupador pel que fa al ciutadà i als polítics locals. En aquest sentit proposarem sistemes de control de l’acció de cadascun dels nostres representants i del personal que treballa directa o indirectament per a l’Ajuntament, de manera que els ciutadans puguin fer un seguiment real del treball que realitzin amb la major transparència possible i puguin posicionar-se pel que fa a la justícia de la remuneració pública de cadascun.

 

Posted by: | Posted on: October 20, 2012

5. Igualtat.

S.J.D. exigirà específicament el compliment de l’article número 14 de la Constitució Espanyola de 1978, el relatiu a la igualtat de tots els espanyols davant la llei sense que pugui prevaler discriminació alguna per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. En S.J.D. respectem l’exercici lliure de la sexualitat independentment de la seva orientació i recolzem la legitimitat del matrimoni en qualsevol de les modalitats existents. En el mateix sentit, S.J.D. defensarà la plena ciutadania en drets i obligacions dels nostres veïns procedents d’altres països i rebutjarà i condemnarà frontalment qualsevol tipus d’actitud xenòfoba o racista que es donés a la nostra ciutat i per extensió, en la nostra societat.

 

Posted by: | Posted on: October 20, 2012

6. Transparència real.

S.J.D. farà especial recalcament en la promoció de la transparència en la gestió municipal. Per a això serà el primer a aplicar aquest criteri en la seva pròpia acció i gestió. Tot ciutadà té dret a saber en què es gasta els seus diners i a qui o a els qui beneficien les concessions d’obres, llicències, serveis i llocs de treball que es procuren des del govern municipal i amb quins procediments. Tractarem que el que es pugui legalment difondre, tingui la major difusió pública possible. En la mateixa línia insistirem en l’ús de les noves tecnologies per fer arribar a la ciutadania tot el concernent a la gestió del nostre Ajuntament. Així mateix, insistirem en l’oportunitat de la transmissió en directe per internet dels plens municipals, quedant els arxius dels mateixos accessiblement penjats a la pàgina Web municipal.

 

Posted by: | Posted on: October 20, 2012

7. Eficiència dels recursos públics.

S.J.D. procurarà el màxim d’eficiència en la gestió dels recursos públics. L’ocupació dels diners de tots és precisament el que més cal cuidar. Cada despesa dels nostres recursos ha de tenir una justificació, un efecte i un benefici objectiu per a la ciutadania, en cas contrari manca de sentit. Els diners públics s’ha d’emprar de manera que s’aconsegueixin els mateixos objectius amb la menor inversió possible, sempre sota uns adequats cànons de qualitat i justícia retributiva. La priorització en la gestió dels recursos públics és fonamental perquè el ciutadà prengui consciencia que els seus impostos s’inverteixen en coses realment necessàries.

 

Posted by: | Posted on: October 20, 2012

8. Laïcisme i pluralitat.

S.J.D. defensa una gestió laica dels poders públics tant des del punt de vista religiós com a identitari, respectant en tot moment les diferents sensibilitats presents en la nostra societat. L’Administració ha de gestionar els diners de tots tenint en compte l’esmentada pluralitat i la legislació vigent. Ja que tots paguem impostos, aquests no han de ser utilitzats per afavorir, fomentar o marginar una determinada creixença o pensament polític. Insistirem que aquests principis es traslladin als mitjans de comunicació locals subvencionats total o parcialment amb diners públics. Tot això sense entrar en contradicció amb recolzar a institucions que objectivament afavoreixin amb la seva labor a la societat, al marge que poguessin tenir un marcat accent religiós i/o polític.

 

 

Posted by: | Posted on: October 20, 2012

9. Ecologia i ciutat.

S.J.D. procurarà en la seva acció la protecció de la Natura i del nostre entorn des de la defensa d’un ecologisme racional i sostenible. Farem especial recalcament en la neteja dels nostres carrers i edificis i en el seu adequat manteniment. De la mateixa manera insistirem en la necessitat del comportament cívic de tota la ciutadania i en el compliment de la normativa local sobre aquest tema, especialment per els qui primer han de donar exemple; els partits polítics locals. En aquest sentit, observarem que els cartells publicitaris, tant d’activitats municipals com de les diferents entitats i empreses, es pengin en els panells especialment existents a aquest efecte. Prestarem una atenció especial a la zona del riu Llobregat; al seu correcte estat, conservació i ús, observant acuradament que la utilització del sòl circumdant estigui concorde a la seva qualificació urbanística conforme a la legislació vigent.

 

Posted by: | Posted on: October 20, 2012

10. Participació.

S.J.D. fomentarà la participació dels ciutadans en la vida política de l’Ajuntament de Sant Joan Despí. En aquest sentit establirà mitjans de comunicació oberts permanentment a fi de traslladar les necessitats de la ciutadania a la qual és la institució de tots, bé sigui personal o telemàticament. Entenem que la participació ciutadana no es pot centrar en la pertinença a una entitat local, com es desprèn del Reglament de Participació Ciutadana. Els ciutadans, a nivell individual, han de tenir més i més assolibles mecanismes de col·laboració, acostament i control de tot el relatiu a la gestió municipal.