Sociedad Justa

now browsing by tag

 
 
Posted by: | Posted on: March 1, 2013

SOCIETAT JUSTA: Laïcisme i pluralitat.

“La nostra solidaritat innata, i no un despotisme del cel, és la font de la moralitat i el nostre sentit de la decència”. Christopher Hitchens.

La nostra societat és diversa i per tant, els poders públics en la seva voluntat de servei a tota la ciutadania, han de desvincular-se d’opcions confessionals o identitàries que puguin provocar asimetries entre els diferents grups socials. Per tant, la vertebració de l’Estat i els seus diferents nivells de govern s’ha d’establir sobre el concepte de laïcisme.

El laïcisme s’oposa al concepte de “Estat confessional” i es configura al segle XIX quan a França es separa realment l’Església dels poders estatals. Aquest procés es va allargar durant més d’un segle i encara avui podem dir que segueix en marxa en molts llocs del món. Ser laïcista suposa prioritzar la llibertat de consciència i rebutjar normes o visions morals de la societat pròpies de qualsevol religió. A un temps, no és ser anticlerical, ja que no suposa la crítica dels valors religiosos o la seva validesa per a l’individu.

Es tracta d’una posició pragmàtica que té en compte la pluralitat i la legislació vigent. Entenent que tots els ciutadans tributen, els impostos no han d’utilitzar per donar tracte de favor a cap credo o posició política. En qualsevol cas, això no entra en contradicció amb el suport i la col · laboració amb institucions que de forma objectiva donin suport i enriqueixin amb la seva tasca a la societat. S’han de deixar de banda els accents religiosos i / o polítics si l’activitat té una real transcendència social. Això sí, posant l’accent en evitar establiment de relacions clientelars. Si m’és permés l’exemple, Càritas Diocesana és una institució confessional però els seus fins són d’interès comú. Aquesta és la via relacional …

POLÍTICA ÉS MORAL

Facebook: Josep Andreu García Cuestas
Twitter: @JosepGarcaCuest

 

Posted by: | Posted on: February 5, 2013

SOCIETAT JUSTA: Transparència real.

“La ignorància de les masses és la principal força dels governants”. Xerris Malat

Si tirem la vista enrere, cap a l’antic règim, i fins i tot cap al nostre passat recent, entendrem que la base del poder dels mal anomenats “millors” obeïa realment a la incultura i desconeixement de les majories socials.

Diferents moviments que comencen amb la Revolució Francesa i que acaben amb el final de la Guerra Freda, van anar configurant una consciència social que progressivament va incorporar al ciutadà a l’esfera de la gestió de les institucions. Suposadament, l’aparició del sufragi com a via d’expressió de la “voluntat popular” ens dotava d’una representació encarnada en uns individus de la nostra confiança. Equació simple i de fàcil comprensió, ens va mostrar més tard i de forma subtil que ja no érem sobirans. El resultat, lluny d’abundar en benefici de la majoria, ens va sotmetre a una nova oligarquia que es va denominar “classe política”…

Una vegada més la societat ha de prendre consciència, tan sol els individus conscients poden transformar la realitat. La informació i l’exigència d’aquesta per disposar de total coneixement, ens aportarà unes institucions realment transparents al ciutadà. La petició és inapel·lable i per tant, tan sol és acceptable un tipus de política: aquella que aplica els criteris d’accessibilitat en la seva acció i gestió.

Qualsevol habitant de poble o ciutat té el dret i l’obligació de conèixer l’objecte de despesa dels seus tributs. Accedir als criteris de la concessió d’obres públiques, llicències, serveis i qualsevol una altra partida de despesa o inversió que les institucions proposin i gestionin. En una societat en xarxa, ha de resultar senzill establir vies de comunicació en dues adreces. Realment la base legal perquè sigui possible ja existeix, es tracta de treure als corruptes i mals gestors les claus d’accés a les cases comunes.

Una vegada més les masses han de convertir la indiferència en interès, la llunyania en acostament, l’apatia en pro-activitat. En resum prendre el comandament en la figura legal més valuosa, la de ciutadà. No ens enganyem, la realitat ens ho demostra de forma amarga, els que traeixen la voluntat popular saben que és més difícil fer canviar a un ignorant que aprofitar la seva ignorància per convertir-li en un peó que treballi pels seus interessos. Observin l’actualitat, gens que afegir…

POLÍTICA ÉS MORAL

Facebook: Josep Andreu García Cuestas
Twitter: @JosepGarcaCuest

 

Posted by: | Posted on: February 3, 2013

SOCIETAT JUSTA: Igualtat.

Constitució Espanyola, article 14: “Els espanyols són iguals davant la Llei, sense que pugui prevaler discriminació alguna per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”.

La Carta Magna des del seu article 14 i fins al 29 enumera els denominats “drets fonamentals” que com a tals són innats, inseparables de les persones, irrenunciables i objectivament absoluts. Per tant, poden ser invocats per la ciutadania sense necessitat de ser desenvolupats per una altra llei, ja que vinculen a tots els poders públics per la seva pròpia existència constitucional.

La nostra legalitat és, en relació a la igualtat dels ciutadans, meridianament clara i sense cap dubte, justa. La qüestió és una altra i molt més complexa: com es trasllada la freda redacció d’una llei a la praxi en l’entorn social?. Difícil plantejament en una societat dispar que fa necessari un esforç de comunicació i implantació de les normes bàsiques de convivència.

En general, les diferents opcions polítiques han gestionat la pluralitat de forma inadequada. S’ha passat del buenisme tranquil·litzador al frontisme més reaccionari en igual mesura. Què correspon fer?, quina és la via adequada per a una “política d’igualtat”?. Respecte i educació, no queda una altra…

La població ha de percebre que el seu entorn social es regeix de forma “real” per les nostres lleis i sistemes. Que cap polític o càrrec electe fa de la diferència un arma llancívola amb la finalitat d’aconseguir rendiments electorals, que l’Estat és laic i obliga i protegeix per igual. En resum, establir de forma preclara un àmbit privat en el qual cada ciutadà pugui exercir el seu dret a la diferència.

De no aconseguir la confiança i el compromís del ciutadà, altres realitats suplantaran el suposat paper integrador del nostre ordenament legal. No hem d’acceptar la creació de guetos socials i qualsevol polític o càrrec electe té com a obligació primera i última la incorporació de tots a la societat.

Els nostres representants, sigui el que sigui el seu grau de responsabilitat, han de treballar en una visió global per a tothom, en una infraestructura social que permeti constatar a la ciutadania que les institucions funcionen bé, provocant així, que qualsevol, al marge de la seva pròpia realitat, vegi la utilitat de les lleis en la seva capacitat integradora.

Hem de respectar l’exercici lliure de la sexualitat al marge de la seva orientació, recolzar la legitimitat del matrimoni en qualsevol de les modalitats existents, rebutjar les actituds xenòfobes o racistes i qualsevol posició sectària que menyscabi la dignitat de les persones.

Permetiu-me incidir de nou en la idea, una legalitat que obligui i protegeixi, un àmbit privat en el qual cada ciutadà exerceixi el seu dret a la diferència. Aquest és el nostre objectiu.

POLÍTICA ÉS MORAL

Facebook: Josep Andreu García Cuestas
Twitter: @JosepGarcaCuest

 

Posted by: | Posted on: February 1, 2013

SOCIETAT JUSTA: Exercici de ciutadania.

Vostès i jo, tots en definitiva, escoltem cada dia i fins al més no poguer opinions similars a aquesta: “Tots els polítics són iguals, això no té remei. Els que es presenten ho fan per robar el que puguin i així va el país…”.

Bé, sense poder esmenar la major, voldria afirmar que arribats a aquest punt, sens dubte hem de ser nosaltres, els ciutadans, els que imposem la voluntat de canviar una realitat que ens ofega i indigna.

Després d’una fosca dictadura, la incorporació a un sistema democràtic ens va fer creure que els nostres horitzons, encara sent llunyans, eren lluminosos i nets. Res podia fer presagiar que els nostres representants democràticament triats, poguessin trair a aquells dels quals emanava la voluntat popular. Vam creure de bona fe que abusos i opacitats passarien a ser fets del passat i així, satisfets de l’aconseguit, ens convertim a poc a poc en una societat dormida. En ella, gents més agressives i malintencionades que nosaltres, han construït una realitat paral·lela a la social en la qual per les bones o les dolentes, han aconseguit atendre els seus interessos i aconseguir els seus objectius.

El moment present és el que és, però hem d’estar disposats a lluitar pel que és just. Indignar-se, parlar, twitejar, debatre en facebook, són vies vàlides per opinar i pronunciar-se, però si veritablement volem “fer alguna cosa” per canviar la realitat, hem d’estar disposats a lluitar per això i ser capaços de fer-ho. Ser ciutadà és un càrrec públic en si mateix i com tal obliga…

Hem de sortir al carrer, apropar-nos a les institucions, entrar en elles sense reserves ja que són la nostra casa i per tant serem benvinguts. Si ens ho proposem, aconseguirem revertir el nostre ordenament legal en benefici de tots. El ciutadà pot i ha d’exercir la seva condició de veritable dipositari del poder polític. Un càrrec electe ha de ser algú en el qual la ciutadania delega temporalment la confiança per actuar en la seva representació. Per tant, hem de monitoritzar el que es decideix i fa en el nostre nom. L’objectiu no és triar als nostres representants entre els més capaços, el més important ha de ser triar als nostres portaveus entre els més capaços.

Som més i per això, podem canviar la realitat.

POLÍTICA ÉS MORAL

 

Posted by: | Posted on: January 30, 2013

SOCIETAT JUSTA: Esquerra i República.

“La política ha deixat de ser una política d’ideals per convertir-se en una política de programes.” Enrique Tierno Galván.

Al vell Professor li dictava la raó i una enorme capacitat de síntesi li va permetre arribar a tota la ciutadania.

En el moment actual tendim a pensar que totes les opcions polítiques es cenyeixen a la màxima de “queixar-se en l’oposició i callar al govern”. Semblaria cert però no ho és. No ens deixem portar per l’horitzó immediat.

Hi ha grans diferències entre gestionar el poder i les seves institucions amb criteris conservadors o progressistes: en el primer supòsit, uns pocs es beneficien dels rendiments de la majoria social, en el segon, la riquesa, els recursos, s’entenen com compartits i amb la finalitat d’aconseguir justícia social.

Capciosament, les posicions oligàrquiques i de casta social argumenten que les cobertures socials, la protecció, adormen a la ciutadania pel fet de tenir garantits uns mínims de vida i en conseqüència, societat i economia es ressenten en el seu creixement. Gens més fals i interessat. No és cert que els països nòrdics són “objectivament” capitalistes?, és correcte dir que aquests països incentiven l’activitat econòmica de forma preclara?, és erroni afirmar que una economia forta genera tributació i la bona gestió dels tributs aporta benestar?. No és necessari estendre’s més, l’anomenada “economia de mercat” pot ser, sens dubte, pròpia d’una política progressista. Per tant, ser d’esquerres, treballar sota aquesta base ideològica és la més adequada via per aconseguir una societat justa.

En paral·lel a la “gestió pràctica de govern”, subjeuen altres aspectes que tenen relació amb la representativitat i legitimitat de les institucions. Partint d’una innegable necessitat de “objetivitzar” les finalitats, no escau a òrgans de poder o gestió no controlables per la ciutadania. En el moment present, acceptar que el poder sigui hereditari per naixement i fins i tot que els homes tinguin “prioritat” sobre les dones (és el cas de la nostra casa reial) és un anacronisme que de mantenir-se, nega tot el nostre Estat de Dret.

República és un terme nascut del concepte llatí “Res publica” i el significat del qual és, en sentit ampli, la igualtat davant les lleis, la submissió del govern a la ciutadania i la constatació que no existeix més forma de legitimar als governants que l’exercici del sufragi. Els ciutadans amb el seu vot es doten de la representació dels més capaços.

El nostre present és el que és. Encara avui recelem d’un passat que ja hauria d’estar superat i interioritzat. Per tant, encara acatant el nostre ordenament legal, és lícit aspirar a un règim polític on no existeixin privilegis i/o discriminacions, on l’economia tingui una finalitat social. Un sistema en el qual el govern de les institucions neixi de les urnes. En resum una societat progressista i republicana.

POLÍTICA ÉS MORAL

 

Posted by: | Posted on: January 27, 2013

SOCIETAT JUSTA: La independència del Govern Local.

“Quin és el millor govern? El que ens ensenya a governar-nos a nosaltres mateixos”. J.W. Goethe.

La ciutadania, malgrat una clara percepció del desgovern generat pels seus representants electes, poc o gens creu poder fer per canviar la realitat.

Sens dubte, qualsevol habitant dels nostres pobles i ciutats veu com una quimera influir i generar canvis en els organismes de la Unió Europea, en la governabilitat de l’Estat o en la seva Autonomia. Certament, els centres de decisió estan lluny de qualsevol de nosaltres però també és cert que existeix un àmbit immediat i reconeixible en el qual nostres propostes i actes tenen efecte: el poder municipal.

El govern local està a prop, les seves actuacions es coneixen de primera mà, les seves decisions es reflecteixen en el nostre dia a dia: la via pública, el funcionament dels organismes de gestió, escoles i instituts, ambulatoris, urbanisme, policia local, entitats ciutadanes i molts altres aspectes de la quotidianitat, ens permeten valorar el treball d’aquells que governen per mandat dels nostres vots.

Podem dir que l’ajuntament és l’àmbit més proper a la veritable subsidiaritat democràtica. També és innegable que els governs municipals han incorregut en comportaments propis de la mal anomenada “política general”. Xarxes clientelars, ús inadequat dels recursos públics, estructures desenvolupades per assegurar representació i càrrecs han provocat un despotisme que allunya a l’Ajuntament de l’interès de la majoria ciutadana.

Si hem d’aconseguir una regeneració democràtica, l’única opció és optar per plataformes de representació realment locals i independents, organitzacions que no siguin sucursal o franquícia de partits orgànics de major grandària. L’acció de la política local ha de centrar-se en els interessos de la població, sense veure’s condicionada per executives, òrgans intermedis o gestions de govern allunyades dels ciutadans i pròpies de l’Estat o de l’Autonomia de torn.

Un canvi futur, una possible segona transició, s’iniciarà en ordre invers a l’actual. Del Municipi a l’Autonomia, després a l’Estat i finalment a la Zona Euro. Un Ajuntament podrà coordinar i generar accions amb altres pobles i ciutats, extrapolar polítiques de la part al tot és la via adequada. Si se’m permet recórrer al tòpic, el ciutadà solament disposa d’una opció vàlida: pensar globalment i actuar localment.

POLÍTICA ÉS MORAL

Facebook: Josep Andreu García Cuestas
Twitter: @JosepGarcaCuest

 

Posted by: | Posted on: January 26, 2013

SOCIETAT JUSTA: La Representació.

En un moment en el que la política està en dubte, és convenient recordar els conceptes bàsics de l’anomenada representació social.

L’objectiu primer i últim d’un partit polític és promoure i facilitar la participació de la ciutadania als governs democràtics. És per això que l’objectiu no és aconseguir el poder per a unes sigles, sinó el representar els interessos comuns de la societat i servir de nexe entre el poder institucional i els ciutadans…

L’aspiració d’arribar a una veritable societat justa obliga, sense cap dubte, a qüestionar les estructures orgàniques dels partits tradicionals. La deriva dels últims anys ha demostrat de forma preclara que els mal anomenats “representants de la voluntat popular”, en realitat s’han convertit en una comunitat professionalitzada que els atorga privilegis i els permet accedir a recursos de forma continuada. En resum, cap opció partidista sembla contemplar les finalitats o objectius bàsics d’interès social.

Els polítics no han de reconèixer el seu estatus com a “natural”. No poden arribar a pensar a disposar de drets adquirits. No han de considerar la política com una carrera professional. Governar, representar a la ciutadania, és ser capaç de prendre decisions a risc de no ser reelegits.

La política no és una professió…, els professionals haurien de fer política.

POLÍTICA ÉS MORAL

Facebook: Josep Andreu García Cuestas
Twitter: @JosepGarcaCuest